Oligarchic liberalisme, caciquism and political democratisation between 1976 and 1923 : the Catalan case / Gemma Rubí Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 73-86
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

This article seeks to contribute to explaining how caciquism operated in Catalonia during the Bourbon Restoration and how it evolved within the context of the emergence of mass politics and society during the early decades of the 20th century from a comparative Spanish and European perspective. Specifically, it analyses how some regional power caciquates were formed in the Catalan districts in order to further explore the development and evolution of these relationships. It then spotlights the early process through which the dynastic rotation in Catalonia was destroyed through the campaigns to condemn caciquism, and to what extent this process entailed true progress for democracy within the transition from political liberalism to democracy in Europe at the turn of the 20th century.

Liberalisme oligàrquic, caciquisme i democratització política entre 1876 i 1923 : el cas català / Gemma Rubí Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 177-188
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Aquest article pretén contribuir a explicar com funcionava el caciquisme a la Catalunya de la Restauració borbònica i com evolucionà en el context del sorgiment de la política i la societat de masses durant les primeres dècades del segle XX des d'una perspectiva comparada espanyola i europea. En concret, analitza la formació d'alguns cacicats territorials de poder en els districtes catalans, amb la finalitat d'aprofundir en el desenvolupament i l'evolució de les relacions caciquistes. A més, es posa en relleu el precoç procés de destrucció del torn dinàstic a Catalunya a partir de les campanyes de denúncia del caciquisme, i en quina mesura aquest procés comportà un autèntic avenç democràtic dins el llarg trànsit del liberalisme polític a la democràcia a l'Europa del tombant dels segles XIX i XX.

La Semana Trágica catalana : una extensa e intensa explosión de ira colectiva / Gemma Rubí Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Desperta Ferro : Contemporánea. Madrid, núm. 52 (2022) , p. 40-47 : il
Número dedicat a "El Barranco del Lobo y la Semana Trágica".

Els esdeveniments de la Setmana Tràgica de finals de juliol de 1909 es van produir en una cruïlla històrica en la qual la veu dels sectors populars urbans, silenciada sistemàticament per una política repressiva i per la censura governativa, es va voler expressar de manera contundent en contra d'una guerra que no compartien. La via triada per Solidaritat Obrera, el moviment, organitzat des de 1907, que reunia les diferents tradicions obreristes catalanes, anarquistes, socialistes i sindicalistes, i fins i tot acollia a republicans, va ser la vaga general, que va acabar adoptant una dimensió clarament política. Els anhels de transformació sociopolítica dipositats en l'horitzó d'una revolució republicana que apel·lava a la formació de juntes revolucionàries i a la lluita anticlerical es van deslligar pels carrers i places de moltes poblacions catalanes. El moviment de protesta va ser implacable i socialment transversal, però no els incidents violents, molt més localitzats, ja tinguessin com a objectiu reptar l'autoritat de l'Estat o la de la institució eclesiàstica.

Esquivando la corrupción : la remuneración del diputado y la cuestión de las incompatibilidades en España (1812-1933) / Gemma Rubí Casals, Quintí Casals Bergés
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 22 (2021) , p. 525-547 (Estudios. España) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

En el present article, els autors tracen un estudi pioner sobre la remuneració dels parlamentaris espanyols en l'època contemporània (1808-1933). Aquest treball de llarga anàlisi permet recórrer l'evolució de la legislació i analitzar els debats principalment centrats en la qüestió de les incompatibilitats. Partint d'una situació inicial en què els diputats de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal (1808-1823) cobraven unes dietes per representació, es va passar a l'adopció del sistema polític liberal censatari, que, exceptuant el Sexenni Democràtic (1868-1874), va durar fins a 1890, en què només participaven els majors contribuents i el càrrec de diputat es va considerar un honor que havia de ser exercit de manera gratuïta. Aquesta concepció va canviar amb l'arribada de la II República i l'adopció d'un sistema democràtic universal, que garantia els drets polítics de tots els ciutadans i la necessària retribució dels diputats.

Relacions de poder i politització de l'estament eclesiàstic en la diòcesi de Vic : la Seu de Manresa durant la Guerra Napoleònica (1808-1814) / Gemma Rubí
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 859-877 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.

Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya, cent anys després / Joan Lluís Pérez Francesch, Manuel Pérez Nespereira, Gemma Rubí, Vicenç Villatoro



En: 184393 Enric Prat de la Riba (1870-1917) : home de pensament, d'acció i de govern. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2019

Boines i margarides : el carlisme i les cultures polítiques a la Catalunya contemporània / Lluís Ferran Toledano, Maria Gemma Rubí
Toledano González, Lluís Ferran


En: 044532 Literatura, cultura i carlisme : III Seminari sobre Carlisme. Barcelona : Columna : Fundació Francesc Ribalta, 1995. p. 451-447

Notes.

La Corrupción política en la España contemporánea : un enfoque interdisciplinar / Borja de Riquer, Joan Lluís Pérez Francesch, Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano y Oriol Luján (Dirs.)



Madrid : Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2018
695 p. : il. ; 22 cm (Historia) 
Conté: Primera parte. Las Visiones Generales. "De lo antiguo a lo nuevo". La historia de la corrupción política en Europa. Estado de la cuestión y debates actuales de investigación / Jens Ivo Engels -- Más allá del escándalo. La historia de la corrupción política en la España contemporània / Borja de Riquer, Gemma Rubí y Lluís Ferran Toledano -- Presupuesto y corrupción en la España contemporánea (1808-2017): lecciones de la historia / Francisco Comín -- Las visiones de la ciencia política sobre la corrupción espanyola / Fernando Jiménez Sánchez -- Hambre, corrupción y sobornos en el Primer Franquismo (1939-1959) / Ángel Viñas -- Segunda parte. Aproximaciones Temáticas. I. Los grandes grupos económicos y la corrupción. Empresa, economía y corrupción. Algunas reflexiones / Carles Sudrià -- Corrupción, negocios y política / Mercedes Cabrera -- Las metamorfosis de los grupos económicos frente al poder político en la España contemporània / Miguel Á. López-Morell -- La lucha por las minas del Rif. Empresa y política española en el norte de África / Pablo Díaz Morlán -- II. Monarquía, corrupción y escándalos en la España contemporània. Notas sobre corrupción en el reinado de Fernando VII / Emilio La Parra López.--Corrupción, liberalismo y monarquía durante el reinado de Isabel II. Notas para un debate / Isabel Burdiel -- Fernando siete y media. Los escándalos de corrupción de Alfonso XIII / Javier Moreno Luzón -- María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. Escándalos y corrupción / María Ángeles Casado Sánchez -- III. La corrupción en los gobiernos y en las administraciones locales en la España contemporánea. ¿Nuevo régimen político, nueva corrupción? La corrupción en la administración pública en la primera mitad del siglo XIX / Jean-Philippe Luis -- Las metástasis imperiales de la corrupción en la España de la Restauración / Xavier Huetz de Lemps -- La corrupción en los gobiernos y administraciones locales en la España contemporània / Xavier Forcadell i Esteller -- IV. La persecución penal de la corrupción en España: una visión histórica (siglos XIX, XX y XXI) ). La persecución penal de la corrupción en España / Mercedes García Arán -- Apuntes sobre la estéril persecución contra la corrupción en la España decimonónica / Miguel Pino Abad -- Los delitos de fraude, estafa y falsificación de documentos. La causa contra el ministro de Fomento Agustín Esteban Collantes como exponente de la corrupción política / Emilia Iñesta-Pastor -- La corrupción en la Segunda República y el Primer Franquismo / Juan Carlos Ferré Olivé -- V. Concepto y actualidad de la corrupción política. Corrupción, confianza social e igualdad: el círculo virtuoso / Josep M. Vallès -- La corrupción en el Antiguo Régimen: problemas de concepto y método / Francisco Andújar Castillo -- Entre ®principios regeneradores» y escándalos: el caso francés en el siglo XIX / Frédéric Monier -- La corrupción en España: ¿qué ha pasado durante la crisis? / Manuel Villoria -- Tercera parte. Comunicaciones Seleccionadas. La transformación de la corrupción en 1700-1900. Una comparación entre España y los Países Bajos / Ronald Kroeze y Francisco Gil Martínez -- La corrupción de la administración en la Cataluña napoleònica / Antoni Moliner Prada -- Revolución, clientelismo y represión: algunas consideraciones sobre el liberalismo en el Trienio Constitucional (1820-1823) / Sophie Bustos -- Corrupción y redes de poder en la Corte isabelina / Víctor Manuel Núñez García y María Luisa Calero Delgado -- ®Las elecciones serán todo lo puras que puedan serlo en España»: la corrupción electoral durante el reinado de Amadeo de Saboya (1871-1872) / Eduardo Higueras Castañeda -- Política y negocios. La influencia de la casa Rothschild en las élites políticas españolas (1864-1899) / Moisés Torres García -- Gumersindo de Azcárate y la denuncia permanente de la corrupción política a través de sus escritos y de su actividad política y parlamentaria (1868-1916) / Francisco M. Balado Insunza -- El tratamiento y denuncia del caciquismo desde la perspectiva integrista: El Siglo Futuro y los procesos electorales durante la Restauración (1891-1923) / José Luis Agudín Menéndez -- Los delitos de los funcionarios públicos en el ejercicio de sus cargos en la codificación penal española del siglo XIX / Emilia Iñesta-Pastor -- "Hubo cambio de collares pero los perros son los mismos": la denuncia popular de la corrupción bajo el general Primo de Rivera (1923-1924) / Richard Gow -- El "hombre nuevo" fascista frente a la vieja política. Crítica a la corrupción liberal-parlamentaria y génesis de la tecnocràcia / Joan Pubill Brugués -- La configuración del grupo empresarial UNITESA bajo la sombra de la corrupción (1939-1958) / Montserrat Llonch Casanovas -- Poder económico y poder político: la élite empresarial española en perspectiva històrica / Juan A. Rubio Mondéjar, Jósean Garrués Irurzun y Luis Chirosa Cañavate -- ¿Pueden las empresas públicas cometer los denominados delitos de corrupción? / Margarita Valle Mariscal de Gante.
ISBN 9788416662609

La corrupció política s'ha convertit avui en una de les principals preocupacions dels espanyols. Són molts els que la consideren un problema de primera magnitud perquè afecta de manera perillosa a la confiança en la política i a la qualitat de la nostra democràcia. Per a analitzar amb rigor com ha estat possible arribar a una situació tan greu com la present, aquesta obra ofereix una sèrie d'aproximacions de caràcter interdisciplinari (història, ciència política, economia, dret penal, etc.) que contemplen els dos últims segles de la història espanyola, així com aspectes rellevants dels estudis europeus sobre aquesta xacra. (Editorial).


Conté:
- 183333  Moliner i Prada. Antoni. La Corrupción de la administración en la Cataluña napoleónica.

Representación política y modernidades múltiples. Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1814) / Maria Gemma Rubí i Casals, Lluís Ferran Toledano González
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 159-176 (España en los siglos XIX i XX) 
Notes a peu de pàgina.

En el present article pretenem reflexionar sobre el trànsit del mandat imperatiu al mandat representatiu a través de l'actuació dels diputats catalans en les Corts de Cadis (1810-1814). S'analitzen com els condicionants derivats dels rigors de la Guerra napoleònica i de les necessitats del model de desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle XVIII van comportar una no alineació majoritària dels parlamentaris catalans a favor del liberalisme polític i si en canvi es van situar dins d'un reformisme tardoilustrat. En definitiva, la tesi central de l'article és demostrar com van existir diferents vies múltiples de modernització que van conduir també al fet que les elits territorials es decantessin per canals de representació variables, a cavall entre el mandat imperatiu i el representatiu en funció dels interessos que volien defensar.

El Col·legi de Sant Antoni i els fets de la Setmana Tràgica / Maria Gemma Rubí i Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 175487 L'Escola Pia de Sant Antoni : dos-cents anys al barri i a Barcelona ; Canet, Enric; Fernández Terricabras, Ignasi (Dirs.). Barcelona : Escola Pia de Catalunya : Ajuntament de Barcelona, 2016. p. 150-183

La Xarxa de Biblioteques populars de la mancomunitat de Catalunya (1914-1931). Anàlisi d'una política pública [Fitxer informàtic] / Laura Canalias Chorrero ; [co-dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer i Maria Gemma Rubí i Casals]
Canalias Chorrero, Laura


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de; Rubí i Casals, Maria Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (576) p.

Aquesta investigació s'ha realitzat amb el propòsit de conèixer més a fons la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1931), un dels projectes culturals més significatius que va tirar endavant l'administració catalana. La Mancomunitat de Catalunya, la unió administrativa de les quatre províncies catalanes entre 1914 i 1925, no va tenir competències sobre educació. Ara bé, va tenir la potestat de bastir una xarxa de biblioteques populars pròpia. És per aquest motiu que a Catalunya, la creació d'aquests equipaments culturals va tenir una significació molt important; les biblioteques populars es van convertir en un símbol polític que representava els valors del govern d'Enric Prat de la Riba i, en conseqüència, els del catalanisme polític. Per tot això, en aquesta tesi doctoral he volgut analitzar quina fou la repercussió que a nivell polític, social i cultural van tenir aquests centres de lectura sobre el conjunt social català. Van contribuir a augmentar el nivell d'instrucció de la població? Fins a quin punt els serveis que presentaven van servir per democratitzar la societat? Van modificar la percepció que fins al moment existia entre espai públic i espai privat? Així mateix, he volgut determinar quin fou l'abast d'aquest projecte en l'àmbit local, a través de l'estudi dels casos concrets d'Olot, Valls, Sallent, Figueres i Canet de Mar. Altrament, el meu objectiu ha estat establir quina fou la influència que les polítiques culturals de la Mancomunitat de Catalunya tingueren sobre els intel·lectuals i polítics de la resta de l'Estat Espanyol. Mitjançant l'estudi de diversos articles publicats a la premsa sobre la creació de la Xarxa de Biblioteques Catalana he pogut confirmar que diversos sectors ideològics d'àmbit estatal van utilitzar l'aparició d'aquell nou servei públic a Catalunya per a reivindicar al govern espanyol noves mesures de regeneració i modernització. Per acabar, he exposat quins foren els dubtes i les disputes polítiques que es van generar entorn de la creació de la Xarxa de Biblioteques. El meu afany ha estat conèixer quins foren els debats polítics socials i culturals que es van produir arran de la creació d'aquests nous equipaments per tal d'entendre quin paper van jugar en tot aquest procés els polítics del republicanisme catalanista, però també els carlins, els anarquistes, els lerrouxistes i els representants dels partits dinàstics.

La Práctica política en la restauración : la actuación de los Diputados del Distrito de Manresa (1875-1923) / Gemma Rubí i Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Revista de las Cortes Generales, Núm. 64 (2005) , p. 63-87

El Marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939) / Josep Sancho Sancho ; Prefaci de Federico Mayor Zaragoza ; pròleg de Gemma Rubí Casals
Sancho Sancho, Josep


Benicarló : Onada, 2016
564 p. : map., gràf. ; 24 cm (Biblioteca la nau, 18) 
Bibliografia.
ISBN 9788415896937

L'any 1931, amb l'arribada de la República, el ministre d'Instrucció Pública Marcel·lí Domingo impulsà decididament la creació d'escoles en un país amb grans índexs d'analfabetisme. A més a més, els seus seguidors obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants de les Terres de l'Ebre, la presidència de la Diputació de Tarragona amb la Comissaria Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren? Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en un medi totalment advers fins a esdevenir força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d'aquestes terres. Entre els més importans, el procés de construcció d'una cultura política democràtica o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l'innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d'aquestes característiques apareguda a tot Catalunya. (Editorial).

Reclamant espanyolitat des de la catalanitat :un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la Dècada Moderada (1843-54) [Fitxer informàtic] / Oriol Luján Feliu ; [dirigida per: M. Gemma Rubí i Casals]
Luján Feliu, Oriol


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Rubí i Casals, M. Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 fitxer informàtic
ISBN 9788449060182

En aquesta investigació s'ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d'estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d'anàlisi. En primer lloc, s'ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s'han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s'ha avaluat la concepció de la política, especialment en l'àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d'electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s'ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D'altra banda, s'ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d'una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l'electorat, així com el contacte que establien amb l'electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s'ha analitzat l'acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d'Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s'uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d'una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s'han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l'acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de quùestions referents a l'àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn.

La Guerra del Pendís o la fallida de l'autoritat de l'Estat. Els manresans i la Guerra Gran 1793 - 1795 / Gemma rubí, Lluís Ferran Toledano
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 157517 Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran. Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Ajuntament de Manresa, 2014. p. 297-329

Notes.

Members of Parliament representing Barcelona during the rise of the Spanish parliamentary system (1834-54) / Borja de Riquer, Gemma Rubí, Ferran Toledano, Nuria Rius, Oriol Luján



En: Parliaments, Estates and Representation. London. Vol. 35, num. 1 (April 2015), p. 46-65 : il. gràf.
Resum en anglès.

El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre (1914-1939) / Josep Sancho Sancho ; [dirigida per: Maria Gemma Rubi i Casals]
Sancho Sancho, Josep


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049521

Aquesta tesi doctoral es centra en la formació i el desenvolupament del moviment republicà forjat al voltant de Marcel·lí Domingo a les Terres de l'Ebre entre el 1914 i el 1939. S' ha fet èmfasi en la configuració de la seva estructura, en les seves formes d'actuació i d'organització i en la seva relació amb d'altres moviments polítics i socials d'aquestes comarques. En la primera i segona part, s' analitza l'evolució cronològica del moviment republicà durant els anys finals del restauracionisme constitucionalista tot copsant els seus moments de creixement i de crisi, de la dictadura de Primo de Rivera i de la Segona República. En una tercera part, s'interpreta de forma més diacrònica la influència de Domingo més enllà de l'Ebre català, la seva evolució i sociologia electoral, l'associacionisme i la seva composició socioprofessional, les organitzacions femenines i juvenils i la seva relació amb el catalanisme i l'obrerisme. Aquesta tercera part conclou amb una visió comparada amb estructures que li foren comparativament similars, com el blasquisme valencià i el lerrouxisme barceloní. L'enorme força del moviment elegí Domingo diputat per Tortosa en les eleccions legislatives de 1914, 1916, 1918, 1919 i 1923 i, a més d'escons provincials, atorgaren als seus seguidors el 1931 les alcaldies més importants de les Terres de l'Ebre i 3 dels 5 diputats de la circumscripció de Tarragona per majories a les Corts. El seu èxit fou degut a diversos factors. Com en molts dels seus homòlegs, va ser molt important la seva xarxa associativa i de sociabilitat i el seu discurs populista. Però alhora es distingí per l'establiment d'una coalició republicanosocialista duradora que li permeté liderar les forces centreesquerranes i catalanistes, per la seva acció pràctica i per l'agitacionisme al carrer com a eina complementària a l'institucionalisme. Però, per damunt de tot, per l'utilització d'un utillatge conceptual contracultural i pseudoreligiós propi d'una subcultura política, basat en un potent relat messiànic envers la figura del líder republicà.

La Corona y la Nación : las visitas reales como política pública / Gemma Rubí
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 67-78
 (Símbolos, celebraciones e iconografías) 
Notes.

Derrotados, desterrados e internados Españoles y catalanes en la Argelia colonial ¿La memoria olvidada o el miedo a la memoria? (1936-1962) / Nadia Bouzekri ; [dirigida per Maria Gemma Rubí Casals]
Bouzekri, Nadia


2012
Dirigida per: Rubí i Casals, M. Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2012
376 p. : il. ; 31 cm

Hem dedicat la nostra tesi a un dels temes més inèdits de la història de la postguerra espanyola en el Nord d'Àfrica: presència i exili hispà català a Algèria durant l'època colonial francesa. A través dels dos capítols de la primera part hem analitzat l'evolució de la presència espanyola a Algèria que va marcar un important procés de transició passant de la colonització a l'emigració i de l'emigració temporal a la definitiva. És la part que evoca també la importància d'aquesta presència en el desenvolupament de la societat colonial. Una situació que s'havia convertit en un autèntic perill per a l'avenir gal a Algèria amb el creixent nombre dels emigrants essencialment en el "Oranesado". La segona part l'hem consagrat a l'estudi i anàlisi de la situació sociopolítica d'Espanya, la mundialització de la guerra civil i les seves greus repercussions tant a Europa com a Algèria que es va convertir en escenari de les activitats republicanes i franquistes. A més, Algèria va participar en el conflicte bèl·lic espanyol a través dels seus brigadistes internacionals, a través de les activitats solidàries dels seus partits polítics encapçalats pel PCA i també amb l'apadrinamient dels nens espanyols en plena guerra civil. Quant a la tercera part evoca els més inèdits, greus i tristos episodis de tota la història de l'exili espanyol a Algèria: internament, deportació i esclavitud. La gran extensió del territori algerià la va convertir en una terra d'internament i de deportació per excel·lència. El camp de concentració va ser destinació de tots els antifeixistes tant europeus com a algerians raó per la qual molts espanyols van combatre en les files del FLN. La crueltat de la seva destinació els va demostrar que la seva lluita per la llibertat i per la democràcia no va finalitzar en 1939 sinó que es va estendre fins a 1962.

Derrotados, desterrados e internados Españoles y catalanes en la Argelia colonial ¿La memoria olvidada o el miedo a la memoria? (1936-1962) [Fitxer informàtic] / Nadia Bouzekri ; [dirigida per Maria Gemma Rubí Casals]
Bouzekri, Nadia


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, [2012]
Dirigida per: Rubí i Casals, M. Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2012
1 fitxer informàtic

Hem dedicat la nostra tesi a un dels temes més inèdits de la història de la postguerra espanyola en el Nord d'Àfrica: presència i exili hispà català a Algèria durant l'època colonial francesa. A través dels dos capítols de la primera part hem analitzat l'evolució de la presència espanyola a Algèria que va marcar un important procés de transició passant de la colonització a l'emigració i de l'emigració temporal a la definitiva. És la part que evoca també la importància d'aquesta presència en el desenvolupament de la societat colonial. Una situació que s'havia convertit en un autèntic perill per a l'avenir gal a Algèria amb el creixent nombre dels emigrants essencialment en el "Oranesado". La segona part l'hem consagrat a l'estudi i anàlisi de la situació sociopolítica d'Espanya, la mundialització de la guerra civil i les seves greus repercussions tant a Europa com a Algèria que es va convertir en escenari de les activitats republicanes i franquistes. A més, Algèria va participar en el conflicte bèl·lic espanyol a través dels seus brigadistes internacionals, a través de les activitats solidàries dels seus partits polítics encapçalats pel PCA i també amb l'apadrinamient dels nens espanyols en plena guerra civil. Quant a la tercera part evoca els més inèdits, greus i tristos episodis de tota la història de l'exili espanyol a Algèria: internament, deportació i esclavitud. La gran extensió del territori algerià la va convertir en una terra d'internament i de deportació per excel·lència. El camp de concentració va ser destinació de tots els antifeixistes tant europeus com a algerians raó per la qual molts espanyols van combatre en les files del FLN. La crueltat de la seva destinació els va demostrar que la seva lluita per la llibertat i per la democràcia no va finalitzar en 1939 sinó que es va estendre fins a 1962.